Pàgines

diumenge, 7 d’agost del 2011

Així som

Estic fins el capdamunt de haver de donar explicacions del meu catalanisme i del meu pensament  independentista. M'empenya que la gent sigui tan inquisidora, tan tancada de mires, tan miop. Nosaltres, per a ells som separatistes i nacionalistes i amb aquestes paraules resten  tan amples i a més com si tinguessin raó. L'altre dia, sentia una colla de babaus, per no dir una paraula mes gruixuda. Be, no enraonant com es costum dir a casa nostra, si no mes aviat dient xorrades en relació als nacionalismes, els perifèrics es clar segons els madrilenys.
No cal que esmenti aquí la quantitat de diferències culturals que hi tenim amb el conjunt d'Espanya. I no vull que se'm mal interpreti. Nosaltres no som millors ni pitjors que ningú, no volem fer bandera de la nostra Catalanitat per tocar els collons a ningú. Senzillament tenim el dret a decidir qui som i no hem de donar explicacions per això. Tenim un altre llengua, comuna entre els països de parla catalana i som nosaltres qui enraonem dues llengües, els catalans, els bascos i els gallecs,  no la resta del Estat Espanyol. Així que una mica mes de respecte. Nosaltres, segons sempre alguns bocamolls, som de lo pitjor, fanàtics separatistes i un perill per tothom. M'agradaria veure com conviden a algun català per poder defensar-nos de tants atacs sense mesura, es van sumant als improperis i els exabruptes incloent-hi alguns pseudo-catalans, que com els interessa estar a be amb la gent que tenen al voltant no poden fer altre cosa que seguir-lis la corda. I aquests son traïdors a la cultura. Però, A TOTA LA CULTURA, ja no dic a la catalana, que per descomptat, si no a la cultura en general. Ant-posar els seus propis interessos a els de tota la humanitat, perquè fer això que fan no es altre cosa que posar-se de la banda dels totalitaris, els unificadors, els que diuen que la majoria es la que mana, dels falsos demòcrates. Si no, estarien d'acord a canviar d'idioma i començar a aprendre el Xinès?, perquè com d'aquí poc temps hi seran majoria, doncs que comencin a aprendre'l. Oi que no? oi que abans morir que ens imposin una llengua per aquest motiu? Doncs nosaltres pensem el mateix.
De fet nosaltres no volem imposar a ningú que sigui català, com si han fet ells al llarg dels segles. A casa nostra qui vol ser-ne, se'n sent i s'ha acabat. Ves per on, ells no, tu ets Espanyol te'n sentis o no, per collons. Fan un ús interessat de tot. Tenen una vara de mesurar diferent quan es tracta de jutjar els demés o a ells mateixos.
Lo mes hilarant es veure com defensen les seves posicions. Els demés som nacionalistes (amb to pejoratiu), però ells no, ells, amb la seva espanyolitat no ho son. Doncs si, hi a demés totalitaris, ja que et volen obligar a ser Espanyol malgrat tu no vulguis. Ull viu! que si no s'acullen a la Constitució que diu "El garante de la unidad de España es el Ejercito...."  i au fote't, quins collons! Però això s'acabarà.

De entrada jo, com la majoria dels catalans, per el que ha estat l'historia, tenim unes arrels molt mestisses. Gents que van arribar d'arreu, ja no sols de les Espanyes, si no de tot el mon. En el meu cas soc fill d'una barcelonina i un mallorquí, la meva família paterna tots son de les balears, tant l'avia (Font Gomila de cognom) , com de l'avi (Pou Vicens) i possiblement descendents d'un capità que va lluitar al castell d'Alaró en temps de la reconquesta i per tant d'una família que molt probablement venia de la vegueria de Lleida per una part i d'altres llocs que desconec, per que no he aprofundit gaire. He de dir que la meva avia paterna era pel-roja i pel-roja i balear o be tenia descendència jueva o Irlandesa, ja que tots sabem que a les balears els Anglesos hi van ser-hi fa alguns segles i els jueus també.  Però per part de ma mare, la meva avia era (casualment) de Totana (múrcia) també reconquerida per catalans i tota la seva descendència venia del llevant, de la zona de Alacant i  València,  no així alguns altres besavis i rebesavis que eren de Conca i altres de Sevilla. Vull dir amb això, que jo soc molt mestis, però em sento català. I com deia abans no vull que es sentin catalans qui no vulgui sentir-se'n, ni vull apropiar-me d'un territori com les Balears o de València, Aragó, Sardenya, Sicília, Nàpols o del Roselló i la Provença com he sentit a algun capsigrany. D'això ja s'en van encarregar al tractat dels pirineus, sense que poguéssim dir-ne res. El que vull es que ens deixin en pau d'aquestes bestieses i que practiquin l'autèntica democràcia i no aquesta pantomima, se'ls a caigut la careta i encara que se la tornin a posar tots em vist el que hi ha darrera d'aquesta disfressa que ja intuíem, d'aquesta transició orquestrada i dirigida per tal de menystenir als catalans amb el pretext de la solidaritat i de l'igualtat per tots, del "café para todos". Però la realitat no ha estat així, ens han unificat i han dit que tothom te els mateixos drets, sense ser cert. Perquè si no, perquè els bascos van mantenir els seus furs, així com els navarresos? (que em sembla molt be que consti, que hagin aconseguit quelcom que havien gaudit tants anys) quines son les raons per que ells tinguin el concert econòmic i nosaltres patim l'espoli fiscal que em patit durant tant temps. Ens han estat robant i davant dels nostres nassos aprofitant-se del "pacto de la transición", per empobrir-nos, no deixar-nos recursos per poder avançar com a poble i insultant-nos cada cop mes fort. Hem de dir prou! i fotre un cop de puny a la taula. Si una parella no s'avé, qui es qui, per obligar a l'altre a viure a la mateixa casa i a cardar quan li doni la gana. Mentalitat masclista i feixista. Es clar, es l'herència del que van aprendre alguns. La depuració generacional encara no s'ha dut a terme de forma natural. Escara la gent pensa que Espanya s'inicià amb els reis catòlics i del que no s'ha donen es que sense Catalunya Espanya no es Espanya i en canvi sense Espanya, Catalunya segueix sent Catalunya. Visca Catalunya Lliure!!!